Educar, per a què?

Presentació del llibre

Educar,

per a què?

Joan Buades

Hi intervendrà Miquel Àngel Ballester, 

filòsof i professor

Divendres dia 11 d'octubre, a les 19.30h

Llibreria Quart Creixent de Palma

Carrer d'en Rubí, 5

Tertúlia sobre Sons bruts

Sons bruts 

de Carles Rebassa

Carles Rebassa i el seu darrer llibre, 

Sons bruts, Premi Carles Riba de poesia 2018
Poeta, novel·lista, integrant de la companyia Mag Teatre, ha fet multitud de recitals arreu dels Països Catalans.
Sons bruts és un llibre de sonets que va néixer d'un procés dolorós. Diàlegs punyents, ràbia, humor, tot plegat dins un format tan estructurat i formal com pugui ser l'emprat per l'autor.
En farem un tast:

Sons bruts de fera neta. Així es fa llebre
la meva veu d'espines feta aritja.
No és nit. No és mai de dia. És que m'espitja
el meu amor que duc com una febre.
 

Sons bruts Proa
AUTOR: Carles Rebassa
DIA: 31 d'octubre, DIJOUS
HORA: 19 h.

LLOC: A la llibreria LLUNA

General Riera, 39 B - Palma

Mallorca - Illes Balears

Literanit 2019

Avui, dissabte dia 28 

de setembre de 2019,

Literanit a Palma

A partir de les 18.00h

Tertúlia amb traductors

Activitat de la llibreria Quart Creixent

A partir de les 20h de dissabte 28 de setembre de 2019, dintre dels actes de Literanit, ens trobarem amb els següents traductors que ens parlaran de la seva tasca, amb l'aportació dels comentaris d'una obra traduïda.

 Si voleu consultar altres activitats de Literanit, clicau aquí:

Lireranit

Més o obertes!

Carrer 

Cala en Lladò (sic)

En una entrada anterior parlàvem d'un error d'accentuació al rètol de l'estació del tren d'Inca, és a dir, amb accent obert a "estaciò" i, mirau per on, ens hem topat també amb aquesta placa d'un carrer de Sant Elm, al municipi d'Andratx, amb el mateix error.

De vegades, no s'entenen aquestes badades, llevat, és clar, que tot plegat formi part de la cadena de persones que genera qualsevol producte, en aquest cas una simple placa de carrer.
És possible que la llista que prepararen els assessors fos impecable i que l'empresa encarregada de les plaques, simplement, s'equivocàs. És mal de saber, però les faltes allà queden, visibles, a l'abast de tothom.

Alerta amb les faltes

Errors bàsics als cartells dels Serveis Ferroviaris de Mallorca

Aquest cartell, amb accent obert ò a estació quan hauria de ser tancat, provocava les burles d'alguns adolescents mentre esperaven el tren cap a Palma que, entre rialles, deien "aquí hi ha una falta" i feien sonar oberta la o d'estació, tal com està escrit. En fi, no deixa de ser una anècdota. 

En realitat, els SFM solen ser molt respectuosos amb la llengua catalana, tant pel que fa a la part escrita com a la megafonia dels trens. Bé, en alguns casos, no sempre, ometen l'article d'alguns topònims i sonen un poc estranys, sobretot per a les persones que són d'allà i no l'ometen mai. Però d'aquest tema, en parlarem un altre dia.

Estació d'Inca (Mallorca)

Veïnats, veïns i vesins

Veïnats i veïnades

Carrer tancat per obres excepte veïnats (es Pla de na Tesa, a Marratxí)

En general, arreu del nostre domini lingüístic, s'identifica la paraula veïnat amb el conjunt de veïns d'una població, d'un barri, d'un carrer... Però no solen pensar que un veïnat i una veïnada siguin també un veí i una veïna.

 

Associació de veïnats des Pont d'Inca Nou, a Marratxí. Notau que es deixaren l'accent de Marratxí.

 

Captura de pantalla de la plana web del dBalears.

A Mallorca sí que passa. Amb el DIEC a la mà, la segona accepció, veïnat i veïnada són equivalents a veí i veïna.

Però és evident que fora de l'illa de Mallorca s'ha d'anar alerta a no provocar confusions.

Fins i tot a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, no funciona així. En aquelles illes tenen els seus vesins i vesines (també normatius) i que representen una etapa anterior d'evolució cap a veïns i veïnes.

A la plana web de l'associació de veïnats del Terreno (a Palma, Mallorca), fan un ús tant de veïnat com de veí amb el mateix sentit:

 A la presentació parlen de veïns: "La realització d'aquesta pàgina és fruit íntegrament de la col·laboració entre els veïns del nostre barri."

Segons expliquen Antoni I Alomar i Joan Melià a la Proposta de model de llengua per a l'escola de les illes Balears (COFUC i Editorial Moll, 1999), veïnat 'ha arribat a ser sinònim de veí i vesí, segurament a partir de l'ús com a adjectiu ("cases veïnades", "cases de veïnat") i usos preposicionals ("veïnat de").'

Sobre els vesins

Cal recordar que etimològicament vesí prové del llatí VICINU i que conserva la essa. A Menorca i a Eivissa i Formentera podem trobar exemples d'ús públic de vesins (i també de veïns):

Hi podeu llegir Associació de Vesins s'Enclusa (Ferreries, Menorca).

Associació de Vesins de la Savina, a Formentera. Imatge de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.

Exemple d'IB3 Televisió

Satisfacció dels vesins de Formentera pel servei de neteja

Veïnats i veïns

 

En fi, no continuarem cercant més exemples d'aquest tema. És interessant que es conegui aquesta realitat i no ha d'estranyar que alguns optin a Mallorca per veïnats i d'altres per veïns (o en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera per vesins o veïns). Això sí, fora de l'illa convé que els mallorquins (i la resta de les illes) tenguin clar quina és la forma més general i amb la qual es podran entendre millor, més que res per evitar confusions innecesàries.