Exposició de fotografies

Exposició a la Universitat 

de les Illes Balears
Ramón y Cajal a Mallorca. 

Ciència i art

Del 7 d'octubre al 5 de novembre

2020

Edifici Sa Riera

Dia de les Dones Escriptores

Càpsules de poesia:

Poetes del S.XX

Maria Victòria Secall

Lucia Pietrelli

Annalisa Marí

Antònia Vicens

Maria Antònia Massanet

Del 15 al 19 d'octubre

Cada dia a les 10 h una nova càpsula als canals de: Youtube, Facebook, Instagram

V Dia Francesc de B. Moll

Dissabte dia 10 d'octubre de 2020

V Dia Francesc de B. Moll

• A Palma,  a la Ruta Francesc de B. Moll pels carrers de Palma de la mà de l'historiador Gaspar Valero. Per a qui vulgui descobrir els llocs i els fets relacionats amb la figura de l'il·lustre filòleg. El punt de partida serà la Plaça de Cort, aquest dissabte a les 10.30h. Places limitades.

• A Inca, al contacontes, "Els dos sabaters i les bruixes" i altres rondalles ben calçades amb Catalina Contacontes. A les 11h al Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca. Places limitades.

Les activitats són gratuïtes,

 però cal inscripció prèvia.

Reserva d'entrades

Llengua, terra, pàtria i nació d'Antoni Mas

Llibre recomanat
Llengua, terra, pàtria i nació
L’evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de l’illa de Mallorca

 (segles XIV-XVII)

ANTONI MAS I FORNERS

 

Prologuista: Antoni Ferrando i Francés
Col·lecció: Menjavents
Tema: Assaig
Pàgines: 388
PVP: 20.00
ISBN: 978-84-18441-01-1
Data d'Edició: 01/08/2020

Premi Mallorca Assaig 2019

Extret de la pàgina web de d'Edicions Documenta Balear:  

Sinopsi 

Avui, a les primeres dècades del segle XXI, termes com poble, pàtria, llengua i nació són característics del vocabulari polític, sociològic i periodístic, però no són precisament nous. En el cas de Mallorca, l’ús d’aquests mots es remunta a l’edat mitjana i a la moderna. Aleshores podien tenir un sentit consemblant, però no idèntic, a l’actual. Què volien dir diferents escriptors i institucions mallorquines de l’època medieval quan afir­maven que la seva societat feia part de la nació catalana, i quan anomenaven català o catalanesc la llengua que parlaven? I què volgueren expressar aquells altres que, al segle XVII, denominaven la seva llengua amb adjectius com mallorquina, llemosina, baleàrica o catalana, i que, a més, consi­deraven que Mallorca era una nació, la seva nació, però que formava part d’Espanya? 

Edicions Documenta Balear