Eduglosa

Eduglosa, un espai d'educació, difusió i foment de la glosa

Accés al portal web d'Eduglosa:

http://www.eduglosa.cat/

Eduglosa és un portal web que ens permet treballar la glosa i tenir una visió completa de la seva vitalitat arreu dels Països Catalans (l'Alguer, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, Terres de l'Ebre, Mallorca, Menorca, País Valencià i Catalunya Nord). Hi trobareu articles, vídeos, recursos, activitats didàctiques, enllaços... És evident que és una eina molt potent i útil tant per als centres educatius com per a qualsevol que tengui interès per les gloses.

La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia.

Vos deixam amb referències a la glosa mallorquina:

http://www.eduglosa.cat/glosateca/recursos/glosa-mallorquina/

I altres enllaços d'interès:

Glosadors de Mallorca

 http://www.glosadorsdemallorca.com/

Usos i funcions per Francesc Vicens Vidal, Revista Caramella

Nous usos i funcions del glosat a Mallorca, per Francesc Vicens Vidal, Revista Caramella

La nova manera d'improvisar per Felip Munar, revista Caramella

La nova manera d’improvisar, per Felip Munar, Revista Caramella.

Crestatx Poètic

 18ª EDICIÓ

CRESTATX POÈTIC

Dimecres, 18 de juliol de 2018

A les 22.00 hores

Andratx a Baltasar Porcel

Andratx a l’imaginari de Baltasar Porcel 

de Maria Serrano Pujol

Acaba de sortir el llibre Andratx a l'imaginari de Baltasar Porcel de Maria Serrano Pujol (Premi Pere Ferrer d’investigació 2017). L'assaig s'ha publicat a la col·lecció Arbre de Mar (edicions Documenta Balear) i es ven per 14€.

Una part important de les obres de l’escriptor Baltasar Porcel presenten una gran quantitat d’elements de la realitat d’Andratx, el seu poble natal. Més d'un estudiós es refereix a aquests elements com a peces que representen la creació del mite d’Andratx. 

L'estudi que comentam tracta de:

-Fets de la història (pirateria, emigració a Cuba, Guerra Civil i franquisme, contraban i modernitat)

-Personalitats, antropologia (por i supersticions, literatura oral; festes, celebracions i entreteniment, i gastronomia)

-Trets de la parla, malnoms i llinatges, i topònims i llocs

És una font d'informació sobre el municipi d'Andratx i una eina per conèixer aquest gran escriptor que, dit de passada, s'inclou al temari de Llengua Catalana i Literatura II de les Proves d'accés a la Universitat (UIB). Per tant, s'estudia a 2n de batxillerat.

AraBalears

Anàlisi interessant a l'AraBalears

 sobre la llengua a les Illes Balears

COM XERRAM PARLAM

RALLAM?

Interessant el toc d'atenció sobre la llengua catalana a les Illes Balears que es publicà, el passat dia 7 de juliol de 2018, a l'AraBalears.  

L'anàlisi vol insistir en la qualitat de la llengua catalana a les Illes Balears, els usos i les interferències

L'editorial, tot i que reconeix la importància de l'escola, fa una reflexió sobre el fet que no pot recaure tota responsabilitat als docents. El títol ho deixa ben clar "La salut de la nostra llengua no pot estar només en mans de l'escola" i apel·la a una defensa col·lectiva que sumi esforços en altres àmbits com l'empresarial. L'anàlisi presenta exemples concrets de paraules i expressions que es perden o usos nous que no tenen res a veure amb la nostra tradició, com el cas de salar el que no s'ha salat mai "es món, sa mar, sa Seu...". 

Hi trobareu opinions, referències o escrits de persones relacionats amb diversos àmbits de la llengua com com Gabriel Bibiloni, Isidor Marí, Joan F. López Casasnoves, Joan Melià, Sebastià Alzamora, Pere Antoni Pons o Nicolau Dols o persones que en fan un ús normal com Laura Camargo, Andreu Palou o Toni Gomila.

Es Trenc

Topònims que no sonen

es Trenç per es Trenc

Si la retolació pública ha de ser un mirall de la normativa per donar exemple i model als usuaris, fixau-vos en la grafia final de la platja des Trenc, amb una ce trencada.

Imatge cedida per A. Guerris 

La platja des Trenc o, simplement, es Trenc està a 6,5 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi.

Segons explica la plana web www.platgesdebalears.com, el seu topònim fa referència a l’obertura del salobrar que trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral explica que a mitjan segle XVIII va arribar un tsunami, originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava la mar oberta de l’aiguamoll.

I tornant a la ce trencada

Aquesta grafia està totalment fora de tota lògica i trenca una norma bàsica per reconèixer la pronúncia real del topònim. El que sap greu és que el rètol sigui públic, a l'abast de qualsevol conductor que passi per aquella zona. Evidentment, una revisió d'aquests errors evitaria que després s'escampassin pertot arreu. Fixau-vos en aquesta captura de pantalla de TripAdvisor, on la grafia incorrecta s'alterna amb la correcta:

 Com veis, la importància dels models és fonamental!