divendres, 9 de març del 2018

Recital poeticomusical

DIJOUS, 15 DE MARÇ, A LES 19.30 H.

RECITAL POETICOMUSICAL (activitat gratuïta)


TENEN ÀNIMA LES DONES?
 
UN CAMÍ CAP AL CONEIXEMENT

La recerca de la identitat femenina en els grans temes de la Humanitat, vida, amor, desig, sofriment, mort, empatia, saviesa, per mitjà de poesia de dones que ens han precedit a la Història fins a l’actualitat.

Un viatge a través del temps des d’una visió poètica femenina.
Ens agradarà compartir i dialogar sobre aquestes qüestions.


RECITAL POETICOMUSICAL
A càrrec de  Mª Victòria Secall i Àngels Cardona, poetes

Lívia Cerda Ramon, violoncel


 Llibreria Lluna  
C/General Riera, 39 b– 07010 Palma

dimecres, 7 de març del 2018

Paraules per la igualtat

Paraules per la igualtat

dimarts, 6 de març del 2018

Any Llompart

Any Josep Maria Llompart 2018

Divendres, dia 9 de març de 2018, a les 19.30 hores
Llibreria Quart Creixent
Carrer d'en Rubí, 5 - Palma (Mallorca)

dilluns, 5 de març del 2018

Aurora Picornell i Femenies

Retrat 
d'Aurora Picornell i Femenies,
filla predilecta de Mallorca

Dia 6 de març, a les 18 hores, 
a la Sala de Plens del Consell de Mallorca

diumenge, 4 de març del 2018

GIEC i la 1a persona del present d'indicatiu


Gramàtica normativa 
de l'Institut d'Estudis Catalans


Primera persona del present d'indicatiu
La nova gramàtica recull les formes sense desinència, però s'ha d'anar alerta amb algunes grafies per coherència amb la resta de formes. Per exemple, la primera persona de fugir és jo fuig i no *jo fuj o d'enviar és jo envii i no jo envio, aquesta darrera és pròpia dels parlars que fan la primera persona en -o, però no és coherent amb el grup de desindència zero. No són correctes les grafies *jo reb o *jo cab (s'ha d'escriure jo rep o jo cap). Evidentment, si usam les formes sense desinència (ben normatives) hem de ser coherents en tot el discurs i no barrejar indiscriminadament formes també correctes, però que són pròpies d'altres dialectes geogràfics.

Exemples agafats directament de la GIEC:
  • cantar: jo cant
  • batre: jo bat
  • témer: jo tem
  • dormir: jo dorm
  • servir: jo servesc
  • cabre o caber: jo cap
  • canviar: jo canvii
  • collir: jo cull
  • començar: jo començ
  • complir: jo complesc
  • córrer: jo corr
  • cosir: jo cus
  • crear: jo crei
  • créixer: jo cresc
  • creuar: jo creu
  • cruixir: jo cruix
  • empènyer: jo empeny
  • estrènyer: jo estreny
  • fugir: jo fuig
  • imprimir: jo imprimesc
  • jugar: jo jug
  • lluir: jo lluu o llu
  • morir: jo mor
  • néixer: jo nesc
  • obrir: jo obr
  • omplir: jo umpl
  • pertànyer: jo pertany
  • prometre: jo promet
  • pudir: jo put
  • pujar: jo puig
  • rebre: jo rep
  • traduir: jo traduesc
  • trencar: jo trenc
  • vèncer: jo venç
  • viatjar: jo viatj

dijous, 22 de febrer del 2018

Aigües desprotegides

Aigües desprotegides 
d'Antoni Vidal Ferrando

Divendres, dia 23 de febrer de 2018, 
a les 19.30 h
LLIBRERIA QUART CREIXENT
Carrer d'en Rubí, 5 Palma

dimecres, 21 de febrer del 2018

Diccionari de l'alguerès

Diccionari de l'alguerès en línia

Ens referim a l'alguerès (també escrit alguerés) com la varietat de la llengua catalana parlada a l'Alguer, és a dir, a l'illa de Sardenya (Itàlia). El diccionari ens ofereix lèxic de l'Alguer, tot i que els vocables no sempre estan normativitzats i les entrades són errònies. Un exemple. Segons el diccionari, l'adjectiu alguerès estantís -issa equival a la forma catalana estantis -issa (sense accent), com veis un error curiós, fruit, segurament, de la manca de coneixement de la normativa.

De vegades hi trobam escrit abre en comptes d'arbre o mela enlloc d'ametla. Aquesta darrera grafia amb tl és pròpia d'algunes varietats del català i recollida per la normativa, ja que és antiga i genuïna.



Bibliografia

Referent a la bibliografia, s'hi esmenten, entre d'altres treballs, els següents:

-Alcover Mn Antoni M.  i Francesc De B. Moll - DICCIONARI CATALÀ – VALENCIÀ- BALEAR. Editorial Moll – Palma de Mallorca 2005 

-Corbera i Pou Jaume- CARACTERITZACIÓ DEL LÈXIC ALGUERÈS - Universitat de les Illes Balears - 2000

-Francesc Xavier Domènec - Corbera i Pou Jaume -  Joan Majoral - L'ALGUER IMATGE I PARAULA - Universitat de les Illes Balears 1997.
 

Per saber-ne més
Per conèixer millor el català de l'Alguer és recomanable llegir aquest document de l'Institut d'Estudis Catalans

EL CATALÀ DE L’ALGUER: UN MODEL D’ÀMBIT RESTRINGIT
En aquest document s'analitza, pas per pas, quines són les grafies que convenen a l'alguerès per defensar-ne un model viable. Això no obstant, es defensa el lèxic i les solucions morfològiques alguereses que, sovint, són també pròpies d'altres parlars catalans o eren habituals en altres èpoques.
Clicau aquí: català de l'Alguer

També podeu clicar aquest enllaç de l'IEC: català de l'Alguer