Nou Romancer i Llibre Amic e Amat a la llibreria Lluna de Palma

Nou Romancer
 i Llibre d'Amic e Amat 
de Ramon Llull

Nova proposta per al mes d'abril 
a la llibreria Lluna de Palma
Música i literatura s'acoblen en un projecte innovador: "LES BARBES DE LLULL".
És el darrer espectacle de "NOU ROMANCER", formació que vol recuperar la tradició antiga dels romanços mallorquins.
En aquest cas, la música i la poesia es donen la mà per mostrar la saviesa de mestre Llull.
La tertúlia consistirà, en primer lloc, en l'actuació de "NOU ROMANCER" i presentació del seu CD.
Posteriorment, es durà a terme la tertúlia sobre el LLIBRE D'AMIC E AMAT.

DIA: Divendres, dia 28 d'abril
HORA: 19h
OBRA:  
LLIBRE D'AMIC E AMAT
DE RAMON LLULL
LLOC: LLIBRERIA LLUNA

General Riera, 68 Palma 
(Mallorca-Illes Balears)
Esperam la vostra assistència 
a aquesta tertúlia engrescadora
Fartdart

Accents que se'n van

Composts i derivats sense accent

diacrític

En una entrada anterior heu vist quin són els diacrítics que es mantenen amb la reforma ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. Qualcú de vosaltres es demanarà, tal vegada, què passa amb els derivats dels 15 casos que mantenen el diacrític?

La resposta és aquesta: s'escriuen sense accent els composts i derivats dels monosíl·labs que duen diacrític. Així, idò, tendrem déu (divinitat) amb accent diacrític per distingir-lo de deu (10) numeral, ell deu (verb deure) i deu (font), però no s'accentuen:

-Adeu

-Adeu-siau

-Redeu

-Semideu

El cas de món (entès com a creació, la Terra) s'accentua enfront de mon (possessiu, mon pare és el millor), però no accentuarem rodamon.

Pensau que per norma no s'accentuen els mots aguts acabats en -an, -on, com estan (verb estar) o Ramon. Per tant, pareix una solució lògica.

Imatge de l'església de Sóller (abril 2017). Exposició sobre Ramon Llull, escriptor rodamón.

Mantenen l'accent els diacrítics monosíl·labs si s’escriuen amb guionet:

déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, pèl-roig, etc.

Presentació llibre

Dissabte, 22 d'abril, a les 20.00 hores,

 al casal de l'Associació de Veïnats La Pua de Pòrtol

Marratxí

Sant Jordi, dia del llibre

La Casa del Poble i 

el moviment obrer a Mallorca 

(1900-1936)

 Vos hi esperam!

Diacrítics

Només 15 diacrítics

Gramàtica normativa de l'IEC

A partir de la nova gramàtica normativa, només s'accentuen 15 casos, tots monosíl·labs. A poc a poc, veurem desaparèixer dels textos accents com el de dóna (verb donar) que servia per distingir dona (persona del sexe femení) o el famós vénen (del verb venir) que distingia venen (del verb vendre). Pensau que la llengua suportava més de 150 diacrítics, com indica la plana web de l'Institut d'Estudis Catalans, la qual cosa no era assumible per als usuaris corrents i, segurament tampoc, per a la majoria de correctors.

Els accents diacrítics actuals són:

bé/be

déu/deu

és/es

mà/ma

més/mes

món/mon

pèl/pel

què/que

sé/se

sí/si

sòl/sol

són/son

té/te

ús/us

vós/vos

Podeu començar a veure mostres d'aquest ús a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al diari Ara, etc. De tota manera, tendrem alguns anys d'adaptació. Per als professors i els correctors d'exàmens oficials la solució normal serà encara donar per bones les formes que s'havien usat fins ara. Recordau, però, que en un futur no gaire llunyà, és a dir, uns quatre anys, es consideraran faltes d'ortografia

Teatre infantil

Dissabte, 22 d'abril, a les 17.30 hores,

 al pati de l'Associació de Veïnats La Pua de Pòrtol

Marratxí

Sant Jordi, dia del llibre

Teatre infantil

UN QUIXOT DE CINE

 

Vos hi esperam!

Nova gramàtica de l'IEC

Gramàtica

 de la llengua catalana 
de l'Institut d'Estudis Catalans

Com ja sabeu, aquests darrers mesos ha aparegut a les llibreries la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. A poc a poc, s'ha obert un debat entre els diversos professionals de la llengua que ha generat opinions contraposades. Un dels punts que més ha cridat l'atenció i que ha provocat reaccions de tots els colors, és el cas de la supressió de la majoria dels accents diacrítics. D'aquest tema i d'altres relacionats amb la Gramàtica de la llengua catalana, en parlarem en aquest blog. De moment, aquí teniu un enllaç a l'És a dir, on trobareu les principals novetats ortogràfiques de la gramàtica.

Des d'aquest blog hem analitzat el cas dels diacrítics i hem arribat a la mateixa conclusió que l'IEC. Reproduïm literalment alguns dels seus raonaments:

— L’ortografia és una qüestió del discurs escrit. No afecta la llengua oral, tot i que pot contribuir a facilitar la lectura i la pronunciació.

— L’accent diacrític és un fet d’ortografia, no un fet de llengua. El nombre de diacrítics no determina ni la riquesa ni la genuïnitat del català. De fet, tenen accents diacrítics moltíssimes llengües, mentre que moltes altres no en tenen cap.

Teniu en compte casos com:

a) jo bec (primera persona del present de l'indicatiu del verb beure)

b) jo bec (primera persona del present de l'indicatiu del verb becar, 
fer una becada o becaina)

c) bec: Òrgan format per les mandíbules dels ocells

Qualcú de vosaltres s'havia plantejat mai posar-hi accent?

Com aquest cas, n'hi ha moltíssims més. I la llengua no ha patit cap problema.

Articles: article estàndard en registres col·loquials a les Illes Balears

Article estàndard en registres col·loquials a les Illes Balears

Rètols de Formentera

Recordau que l’article literari o estàndard en registres col·loquials es dóna en una sèrie de casos:

a) El nom de les hores: la una, les dues, les tres...

b) Davant el nom d’algunes institucions polítiques, culturals, esportives... com ara el Mallorca, el Barça...

c) En alguns topònims: l’Horta (a Sóller), la Trapa (Andratx), el Toro (Calvià), la Verònica (Marratxí), la Mola (Formentera)...

d) Expressions de manera: a les fosques, a la fresca, a la francesa...

e) Expressions de lloc: a la dreta, a l’esquerra, a la quinta forca...

f) Davant noms de llocs o conceptes considerats únics: el cel, el món, la mar, la vila...

g) Davant noms d’edificis o institucions considerats únics: l’Església, la Misericòrdia, la Sang, la Seu (catedral)...

N’hi ha moltes més. Si no coneixeu el parlar col·loquial de les illes Balears, consultau els llibres següents per ampliar-ne la informació:

-La llengua catalana a Mallorca - propostes per a l’ús públic d’Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera i Joan Melià.

-Proposta de model de llengua per a l’escola de les illes Balears d’Antoni I. Alomar i Joan Melià.