Pàgines

dimarts, 23 de maig del 2017

Jo venc, jo vengui (del verb venir)

 Verb venir
Jo venc, jo venguis, tu venguis... sense accent
Els catalanoparlants que feim servir les variants jo venc o jo venguis, és a dir, amb l'arrel amb "e", ens hem trobat els darrers anys amb algunes vacil·lacions ortogràfiques. Alguns escriptors no accentuaven aquests casos, tot i que pareixia que la normativa apuntava cap a accentuar-los.

Per exemple, la Gramàtica catalana de Francesc de B. Moll (Editorial Moll, 1987), consigna aquestes formes amb accent diacrític:


Imatge Gramàtica catalana de Francesc de Borja Moll


Al llibre La llengua pròpia de les Balears: Morfosintaxi catalana (Edicions Documenta Balear, 2014) de Gabriel Seguí Trobat se'ns consignava:

VENIR: Pres. ind.: vénc (vinc); pres. subj véngui (vingui), vénguis (vinguis), etc.


D'aquesta manera, distingíem entre jo vénc (venir) i  jo venc (vendre), jo véngui (venir), jo vengui (vendre), etc.

En general, tothom s'havia avesat a posar-lo. Amb la irrupció de la nova Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC, 2016) i la desaparició de la majoria de diacrítics, també han desaparegut aquests accents.  
A partir d'ara, és preceptiu escriure jo venc o jo vengui del verb venir sense accent, és clar, aquells que no empram jo vinc o jo vingui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada